Luis Cernuda, va morir l’any 1963, fa 61 anys, tenia 61 anys. A vegades Cernuda m’ha costat, se’m fa difícil, però no sé, quan m’aproximo a la seva poesia de forma casual, obrin per exemple la pàgina 61 de La realidad y el deseo —en l’edició del Círculo de Lectores de 1992—, a l’atzar apareixen…
Ja podeu trobar el número 43 d’ARTIGA als llocs habituals de distribució i en artiga.cat PORTADA: Mariona Moncunill DEBAT: Art i memòria -Art com a testimoni EXPOSICIONS i TEMES: Mariona Moncunill a Palma dotze; Ro Caminal Fortuny i el colonialismea Museu de Reus; Jorge Conde Citta eterna. Cittasouvenir a Mèdol; Maider López Tocar el museu…
L’estatització del cos femení, la bellesa com a exigència per aconseguir la felicitat (o simplement per aconseguir coses), la indústria del benestar com a empleat i com a client, les relacions de poder, de classe i de gènere, una xarxa molt subtil que ens lliga i ens acarona suaument i ens fa ser senyors i…
¿Fins a quin punt podem comparar la investigació artística amb la investigació científica? Doncs aquest és el punt de partida (i bona part del títol) d’aquets Disturbios de la razón de Gerard Vilar, que he llegit amb molt interès aquets dies, que he subratllat a tort i a dret, i que he guardat en un…
A La passión agotada – Estlos de vida contemporánea (Katz, CCCB, 2010), Harvie Ferguson examina l’evolució dels estils de vida a la societat moderna, caracteritzada per una sensació d’esgotament emocional i una pèrdua d’autenticitat. Ferguson analitza com els canvis culturals i econòmics han conduït a una redefinició de la passió i l’han transformat en una…
Vaig conèixer el delicat treball de Sally Sheila Marks, casualment, a començaments d’octubre quan uns amics em van portar al seu taller, al carrer d’En Talavera, a Tarragona. Em va agradar immediatament: treballa contracorrent. Formats petits, imaginació i observació de la realitat units pel color i una certa forma de veure el món. Perspicàcia, experiència…
Reflexió íntima de Salvador Juanpere al voltant de l’acte de crear, dibuixos que esbossen sentiments, matèria, escenografia que ens acompanya d’espai en espai, amb matisos, calidesa i una certa contenció de les formes que es desborda amb els espais. Diferents mides, pedra, metall, sorra, fusta. Peces que dialoguen entre elles i ens acompanyen quan hem…
I Una fotografia o un poema curt tenen alguna cosa en comú: creen una única imatge central. Potser hi ha un cert context que l’emmarca, però tot està pensat per encaminar la mirada a copsar l’escena d’un sol cop. En projectes més amplis, com aquest que presentem, l’espectador ha de seguir el relat frase a…
Potser per anar un pèl despistat, per no haver-me preparat la visita, no sé… la qüestió és que tenia expectatives molt altes la Manifesta i es van acomplir a mitges. Diria que l’espai fantàstic, i el muntatge general també. En tres setmanes hi torno: estaré més atent.
