Vaig conèixer a Joan Casals (Tarragona 1946- Reus 2011) al maig de l’any 2007. El Joan havia visitat aquest bloc, on jo havia escrit algun comentari sobre la seva obra, en va enviar un correu i ens vam trobar al seu estudi. Em va parlar del seu treball i de l’exposició que preparava a la Torre Vella de Salou. Li agradava la manera que tinc de dir les coses, “s’entén tot el que escrius”, deia. Em va proposar col·laborar amb ell en la preparació de l’expo de Salou, que es va celebrar al juliol d’aquell any. Durant aquells mesos ens vam veure sovint i vam intercanviar nombrosos correus, ens vam fer amics. El Joan era una persona generosa i ser amic seu era molt senzill. Vaig escriure el text del catàleg d’aquella mostra i el vaig ajudar en la selecció d’obres. Vaig aprendre molt per què els seus interessos eren diversos i la seva cultura enciclopèdica, en aquest sentit era un home exigent i no es quedava en la superfície de les coses.
Al Centre de Lectura de Reus s’han pogut veure les darreres setmanes un recull del seu treball (que ha estat seleccionat per Carme Puyol Torres), que en els propers mesos s’anirà ampliant a altres espais. Algunes vegades era críptic, però que sempre convidava a la reflexió.
