Fins i tot en les obres més abstractes de Diego Latorre podem copsar elements i referències que reflecteixen una figuració latent. La sèrie “a flor de piel” es construeix amb peces de gran format on el guix i en alguns casos elements com llistons o bastons de diferents mides, donen un aspecte texturat a les obres que adquireixen l’aparença d’insectes o fulles premsades, com si estiguéssim davant la col·lecció d’un entomòleg o un botànic. Per què abans que res, estem parlant d’un artista que observa la realitat i col·lecciona imatges, que selecciona objectes, situacions, conceptes, i un cop elaborats es tradueixen en peces com Comedor Social (2013), on veiem una multitud de personatges que observa un comensal que aparentment és un executiu encorbatat. En Vacaciones por Desahucio (2011) una família es mulla sota la pluja mentre el cel es cobreix de peixos multicolors. Ciudad Fantasma (2011) és un dibuix sobre el qual cal aturar-se uns minuts. Es tracta d’un autoretrat on l’artista es veu a si mateix d’esquena al món (un espai urbà i fabril, un cel dominat pel Sol) mentre ens mira directament a la cara. Sobre el front un tercer ull, molt obert, que ens interroga.
[fins el 12 de gener de 2014| Auditori Barradas | Rambla Just Oliveras 56 | L’Hospitalet de Llobregat]
