Lupita adora els animals. “Adora” és una paraula cursi, però m’agrada més que la paraula “estima”. Adorar implicar acció, mentre estimar és pot fer d’una forma absolutament passiva. Lupia vesteix sempre de color verd, i duu al cap un llaç daurat. Allà on va Lupita porta al seu costat a Leduc. Leduc sembla un aneguet groc, i probablement ho és. Lupita parla la llengua de les joguines, i quan algú parla amb una joguina amb la seva pròpia llengua –la llengua de les joguines– , instantàniament es pot comunicar amb qualsevol altra joguina del món, estigui on estigui. En aquest sentit parlar la llengua de les joguines pot resultar molt pràctic. I després està la bosseta, on Lupita guarda tot el que troba. I on hi ha els seus guixos de colors, una paquet de galetes Tolontolan, un llaç net, un llibreta amb dibuixos de conills, una recepta per fer amanida d’algues, i algunes coses més.
