Francesc Català Roca va elaborar un llenguatge propi introduint nous punts de vista, perspectives i composicions que trencaven amb les imatges hieràtiques de la premsa dels anys de postguerra, les instantànies que publicava en Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia van crear escola, com també ho van fer les fotografies que realitzava per als cartells de cinema de l’època. A partir de l’any 1950, quan coneix a Salvador Dalí, i més tard quan inicia una fructífera amistat amb Joan Miró, introdueix elements i punts de vista més agosarats en les composicions que fa, augmenta els formats i publica els primers llibres, fets que li fan guanyar prestigi a nivell nacional i també, després de l’Exposició internacional de Brussel·les de 1958, a nivell internacional. L’any 1970 inicia, per encàrrec de la galerista Aimé Maeght, una sèrie de documentals sobre diferents figures de l’art, com ara Chillida o Guinovart, que documentaven el seu treball i van tenir un gran impacte en la difusió de l’obra d’aquests artistes.
En l’exposició es poden veure instantànies de fotògrafs contemporanis a la nissaga dels Català, com és el cas de Xavier Miserachs, Joan Colom, Oriol Maspons, Colita, el fotoperiodista Ramon Masats o Ricard Terré, que es van dedicar a la fotografia documental i van estar molt influenciats per Francesc Català Roca. L’exposició també mostra el treball d’alguns dels fotògrafs més importants de la generació posterior a Català Roca, com ara Joan Fontcuberta, Pere Formiguera o Toni Catany, fotògrafs que van aportar innovacions en els formats i temes tradicionals. La mostra es complementa amb el treballs d’artistes visuals actuals que utilitzen, entre altres registres, la fotografia: Perejaume, Marcel Pey, Carles Congost, Gemma Clofent, Vanessa Pey o Mireia Sallarés.
[Encara es pot veure una part de l’exposició fins finals de maig][Pg. dels Caputxins, 18|43800 Valls (Alt Camp)| 977606654]
