Uns quants dies pel Pirineu, un lloc que impressiona a molta gent, especialment els que vivim a la platja. Pujar algun cim (el Pedraforca), llargues converses i estones per llegir. Un repàs a Rudyard Kipling (The Finest Story in the World).
Tornar a llegir el meravellós assaig Arte poètica, seis conferencias (ed. Crítica, 2001) de J. L. Borges, amb el pròleg de Pere Gimferrer. Un petit volum que ens recorda les “Lezioni americane” d’Italo Calvino, que també van ser dictades a la Universitat de Harvard.
Un petit fragment de la primera lliço de Borges: “Leí una vez que el pintor americano Whistler estaba en un café de París y la gente discutía el modo en que la herencia, el ambiente, la situación política del momento y cosas por el estilo influían en el artista. Y entonces Whistler dijo: “El arte sucede”. Es decir, hay algo misterioso en el arte. Me gustaría tomar sus palabras en un sentido nuevo. Yo diré: El arte sucede cada vez que leemos un poema. ”
Borges m’encanta, i també m’agrada Doraemon. Què hi farem! No saps fer els deures? No pateixis, Doraemon té una màquina que soluciona el problema. Nobita usarà la màquina (per no necessitar dormir, per parar el temps, per hipnotitzar el mestre…) per fer els deures i per alguna cosa més…. com podeu imaginar tot s’anirà torçant fins que Nobita descobreixi que les dreceres es poden complicar molt. Santiago Roncagliolo (el seu article sobre Doraemon en El Pais aquí) ho veu de forma molt diferent, li resulta insuportable la moral de Doraemon.
