Se commemoren aquest any els 125 del naixement de l’escultor Julio Antonio a la població de Móra d’Ebre (1889-1919), aprofitant aquesta efemèride es duran a terme una sèrie d’exposicions i actes sobre diferents aspectes de l’obra de l’artista en diversos llocs de les comarques de Tarragona. Al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona es conserva un ampli llegat de l’escultor que inclou peces emblemàtiques així com l’arxiu documental i fotogràfic, dibuixos i objectes personals de l’artista, algunes de les peces més significatives s’exhibeixen de forma permanent a l’espai “Bronze Nu” del museu, i es complementen amb una selecció d’esbossos, apunts del natural i llibretes de dibuixos de l’artista.
A Móra d’Ebre es pot visitar fins al gener de 2015 l’exposició “Julio Antonio en les seves fotografies”, que recull una mostra molt significativa de la seva vida i el seu entorn a partir d’una recopilació d’imatges. L’exposició comptarà amb una selecció d’obres de la sèrie “bustos de la raza”. A partir del mes de gener, i al llarg de l’any 2015, aquesta exposició es podrà veure en diferents municipis de la demarcació de Tarragona. S’han programat activitats paral·leles com ara conferències i visites guiades a les diverses mostres, treballs pedagògics en els centres escolars, etc. Entre els conferenciants hi ha els experts Antònio Salcedo, un dels grans difusors de l’obra de Julio Antonio, i els historiadors Francesc Fontbona, Teresa Camps, Lourdes Jiménez.
L’escultor Julio Antonio va ser un dels més dotats del canvi de segle, mort als trenta anys, la influència de la seva obra va ser molt gran entre els membres de la generació castellana del 98, a la qual es vincula tradicionalment. L’any 1907 es trasllada a Madrid on comença a treballar al taller de l’escultor Miquel Blay (Olot 1866 – Madrid 1936), i més tard amb Miquel Viladrich. A Madrid conrea l’amistat de Ramón Gómez de la Serna, escriptor que ajudarà a difondre la seva obra, juntament amb el Dr. Gregorio Marañón i altres intel·lectuals i personalitats del món literari i artístic amb els que compartia taula a la famosa Tertúlia de la Cripta del Pombo, que va retratar José Gutiérrez Solana, i de la que Julio Antonio n’és un dels primers components.
L’exhibició del Mausoleo Lemonier a Madrid l’any 1919, va fer forat, i va suposar el seu reconeixement —tot just quan ja estava greument malalt— ,amb llargues cues davant el museu on es podia veure i assistència de la família reial. A Tarragona es va inaugurar l’any 1931 el monument als herois de 1811, una obra de tall noucentista executada per Julio Antonio poc abans de la seva mort, tot i que l’artista no en va veure els resultats finals de la fossa, es considera una de les peces cabdals de la seva producció. Situada en un lloc icònic de la ciutat –la Rambla— quan es va instal·lar va fer canviar de domicili a algunes famílies conservadores que vivien tot just al davant, ja que consideraven una provocació veure cada dia cossos tan lleugers de roba, la polèmica va tenir ressò internacional amb posicionaments majoritàriament a favor del grup escultòric que pràcticament des del primer dia es coneix com “Els despullats”. Una obra que ens diu molt sobre la capitat innovadora de Julio Antonio.
[publicat en núm 167 de Bonart pàgina 55][Museu d’Art Modern de Tarragona][MAMT][fins el 9 de novembre de 2014]
