Plou a gots i barrals. Un llarg cafè amb el fotògraf César Ordóñez, que fa uns dies enllestia la seva darrera expo Tokyo Blur [a la barcelonina Galeria Atelier] i amb qui feia més de dos anys que no parlava. Fotografies hivernals, amb pluja, nocturnes, d’un dels llocs on hi viu la gent més solitària —però a la vegada més “acompanyada”— del món: Japó. El llibre que complmenta el projecte, cuidat fins el darrer detall, és una petita obra d’art. La imatge de d’alt forma part del projecte.
“Estic a Tokyo. És de nit i està plovent. Tot es difumina al meu voltant. Els rostres, els llums, els moments viscuts. Jo mateix sento que m’esvaeixo, que perdo el control. Lluny d’inquietar-me, m’inunda una sensació de quietud, de reconeixement i de renovació. Més enllà de les primeres boires que dificultaven la meva visió, tot es presenta ara amb una claredat diàfana, cristal·lina. Començo a embastar la meva vida per intentar comprendre per què he vingut fins aquí” [César Ordóñez | Tokyo Blur | 2013]
