Qüestionar l’ordre establert, posar de manifest els prejudicis contra el que és diferent, discrepar quan impera l’homogeneïtat, defensar i donar veu als més febles (els que no tenen drets), lluitar per la diferència. Amb aquest arsenal executa el seu treball artístics Daniela Ortiz que se centra en temàtiques relatives a les fronteres, la immigració, la idea de nacionalitat, el treball, les diferències entre classes socials i les qüestions de gènere.
Amb retalls de diari i informació obtinguda en pàgines web d’institucions oficials, l’artista va construir el passat dimarts a la tarda —la única sessió del cicle que he pogut seguir en directe— al Centre d’Art Santa Mònica, un discurs basat en què sabem —què ens expliquen els mitjans— de les deportacions i expulsions d’immigrants, dels centres d’internament d’estrangers i de les fronteres de la UE. Incorporar aquest discurs “oficial” al seu treball artístic i posar de manifest les incoherències de tot plegat ens obliga a qüestionar moltes de les coses que escoltem a diari.
[Arts Santa Mònica | Barcelona] [Cicle tres enmig del concert][del 20 de gener al 22 de febrer de 2015]
