Si supereu el primer capítol, força tècnic i que requereix alguns coneixements d’estadística, crec que us ho passareu bé llegint aquest llibre de Piketty (Clichy, França, 1971) un dels economistes més famosos del moment, en part, gràcies a l’impacte global del seu llibre El Capital al segle XXI , publicat inicialment en francès el 2013 —traduït a l’anglès i a l’espanyol el 2014—, en el qual repassa l’evolució durant tres segles de la desigualtat en la riquesa en una vintena de països.
Per Piketty la taxa de creixement del capital és considerablement més gran que el de la producció total, cosa que necessàriament condueix a la concentració de la riquesa en mans d’uns pocs, molt rics. Només, com a conseqüència de les dues guerres mundials i la consegüent destrucció de capital, la segona meitat del segle XX va resultar més igualitària. Ara, segons aquest economista, tornem a estar en nivells de desigualtat del segle XVIII i principis del segle XIX, i argumenta que només es pot modificar aquesta tendència amb una intervenció governamental substancial.
En el capítol 3 “La desigualtat dels ingressos del treball” analitza diferents factors lligats als ingressos del treball que estan relacionades amb el capital humà. En l’apartat d’educació hi ha reflexions molt interessants, com quan afirma que possiblement té menys possibilitats d’augmentar l’èxit escolar enviar un professor a una barriada difícil que enviar estudiants d’una barriada difícil a un institut del centre (pàg. 123).
