Potser el que més m’agrada de l’obra de Jordi Fulla (Igualada, 1967) és precisament el que no es veu mai: tot el que hi ha darrera de cada peça. El procés de recerca previ que fa que l’artista es decanti per un punt de vista, per un objecte, per gamma cromàtica, per un format…
[Llindars en el punt immòbil del món que gira][Jordi Fulla][Tinglado 2 del Moll de Costa][Tarragona][del 27 de març al 17 de maig de 2015]
