Em vaig enamorar de W. G. Sebald l’any 2003 quan vaig llegir Sobre la historia natural de la destrucción (Ed. Anagrama), un assaig molt rigorós sobre la destrucció d’alemanya sota les bombes aliades i la reconstrucció posterior, una reconstrucció física però també amb un gran component de reconstrucció d’una “nova realitat sense història”. Després vaig descobrir Los anillos de Saturno (Anagrama, 2008), Vértigo (Debate, 2001), i clar, Els Imigrants (Ed. 62, 2001). Sebald barreja l’assaig, l’autobiografia, la investigació històrica, les cites d’autors (Rainer Maria Rilke, Marcel Proust, Vladímir Nabokov, Joseph Roth o Thomas Bernhard, entre molts altres), el pensament filosòfic, el diari de viatges…
Un escriptor melancòlic, a vegades una mica trist, solitari, que estimava a Robert Walser —imprescindible El paseante solitario (Siruela 2007)— i et parla de tu a tu.
Al CCCB es pot veure aquest dies Les variacions Sebald, en què aquest escriptor “es converteix en el fil conductor d’una interrogació sobre la història del segle xx i les seves projeccions en el segle XXI”, que ha comissariat Jorge Carrión. “El projecte es postula com un assaig visual i textual que recull la veu de l’autor i d’altres creadors en àmbits diversos, i que persegueix Sebald, el comenta, el prolonga i el fa sortir de si mateix per crear en companyia seva propostes noves. L’exposició mostra obres dels següents artistes: Carlos Amorales, Mariana Castillo Deball, Simon Faithfull, Andrea Geyer, Núria Güell, Susan Hiller, Josiah McElheny, Trevor Paglen, Fernando Sánchez Castillo, Taryn Simon, Jan Peter Tripp, Guido Van der Werve, Jeremy Wood. I la col·laboració dels següents escriptors: Piedad Bonnett, Jorge Carrión, Julià de Jòdar, Reinaldo Laddaga, Valeria Luiselli”. Una bona proposta per reflexionar sobre l’actualitat dels postulats posats en peu per Sebald.
