Bartomeu Marí ens presenta desitjos i necessitas, noves incorporacions a la col·lecció MACBA, amb obres adquirides en els darrers 3 anys. Podríem dir que és una declaració d’intencions i un testament en què proposa definicions (Què és contemporani?) i fa balanç dels diferents projectes exposats en el MACBA sota la seva direcció. Un espai amb contradiccions. Visitem la peça de Mireia Sallares. Saludem a l’artista, parlem amb ella del projecte, una intervenció artística a l’edifici on fa vint anys que viu de lloguer. Sobre el panel on s’exposen els documents i les imatges que expliquen el treball hi ha un grapat de fulls —fulls de sala— on Mireia explica com es va gestar el projecte i les persones que col·laboren. El full es titula “Declaració”. Agafo un dels fulls. Arriba immediatament un dels vigilants del museu i me diu que no es pot agafar res. Ho sento, no està permès agafar res, diu. És amable però contundent. No, perdoni, contesta l’artista, aquests fulls són per que la gent els agafi. No es pot agafar res, insisteix el vigilant. Sóc l’artista, diu l’artista, i això està pensat justament així. Ho sento, diu el vigilant, haureu de parlar amb el meu cap. Sí, diu ella, i surt de la sala.
