Tolosa (Guipúscoa) és una barreja entre Girona i Vitòria, i el Centre d’Iniciatives de Tolosa (CIT), fundat l’any 1967, una associació cultural privada que va promoure en els anys noranta la instal·lació en aquesta ciutat d’un grapat d’escultures representatives de l’escola basca d’escultura. En aquests moments es poden veure obres de Jorge Oteiza, Ricardo Ugarte, Néstor Basterretxea, José Ramón Anda, Eduardo Chillida, Tomás Hernández Mendizabal i Koldobika Jauregi. Les peces s’han situat en emplaçaments seleccionats per un grup d’experts que té en compte factors com l’escala, l’entorn, els colors o els materials. Cal dir que el CIT organitza un Simposi d’Escultura, l’“Eskulturastea”, per promoure la reflexió sobre el sentit de l’art en els espais públics.
Pel que es veu la instal·lació d’algunes d’aquestes escultures –com ara l’obra Atauts d’Oteiza, en la imatge de dalt– va generar molta polèmica entre els vilatans, com va passar amb la Torre Eiffel a París. Ara ningú s’imagina Tolosa sense les seves escultures ni París sense la seva Torre.
En aquest punt també em resulta interessant analitzar la relació que l’espectador estableix entre l’obra de Richard Serra (La materia del tiempo, The Matter of Time, 1994–2005, la imatge de sota) que vaig poder visitar fa uns dies al Guggenheim Bilbao Museoa, amb la seva forma corba i sinuosa, i els espais rectes i més cartesians de Atauts. L’obra de Oteiza ens fa reflexionar sobre l’espai que veiem i la seva estructura i forma, sobre la simplicitat de les coses complexes, mentre que Serra intenta que penem en nosaltres mateixos, en la nostra pròpia complexitat.
