Fa unes setmanes visitàvem el Santuari de la Mare de Déu d’Antigua a Zumarraga, en el cor de Guipúscoa, un lloc amb un encant especial. Estàvem cansats, feia calor després de molts dies de pluja i havíem dinat malament. Entrem en el Santuari d’Antigua i la llum del segle XIV, que ens estava esperant allí, durant tant de temps, ens va sacsejar com un llamp. La megafonia del temple reproduïa un disc de compositora canadenca Loreena McKennitt. Un moment màgic. A questa tarda, mirant el cel per la finestra, ho he recordat. En uns mesos, no sé quants, un any potser, segurament hauré oblidat aquell dia d’estiu. La memòria és això.
Per no oblidar és Lullaby (Cançó de bressol), de McKennitt, que pertany al seu primer àlbum, Elemental, publicat el 1985. No és una cançó a l’ús. En ella, després d’una bella introducció vocal de la compositora i cantant, s’inclou un poema de William Blake, pertanyent a Poetical Sketches, de 1783, i que respon al peculiar títol de Prologue intended for a Dramatic Piece of King Edward the Fourth.
En aquest projecte de pròleg per a una obra de teatre que no va arribar a escriure, Blake realitza un al·legat en contra de la guerra. Amb el seu habitual llenguatge simbòlic, traça un estremidor panorama de la terra com un camp de batalla en què els pobles es llancen uns contra els altres i es destrossen seguint les consignes dels poderosos. Una visió apocalíptica: les ànimes dels oprimits són arrossegades al foc.
Aquí va la cançó de Loreena McKennitt i el text del poema de Blake, en la versió original i traduït per intentant mantenir l’esperit de blake. La veu que el recita en l’enregistrament amb grandiloqüència i empenta shakespearians és la de l’actor d’origen escocès Douglas Campbell. Els que l’escoltin podran apreciar el cridaner contrast entre les visionàries paraules de Blake i la melodia cantada per McKennitt, d’una placidesa i delicadesa infinites. La peça oscil·la així entre la dolçor i la barbàrie, és simultàniament un toc d’alarma i un bàlsam tranquil·litzador. És com si la cantant estigués, realment, interpretant una cançó de bressol, però dirigida al planeta sencer, que pateix i no pot dormir, afligit pels més terribles malsons.
William Blake, Prologue Intended for a Dramatic Piece
of King Edward the Fourth (from Poetical Sketches, 1783)
O for a voice like thunder, and a tongue
To drown the throat of war! – When the senses
Are shaken, and the soul is driven to madness,
Who can stand? When the souls of the oppressed
Fight in the troubled air that rages, who can stand?
When the whirlwind of fury COMES from the
Throne of God, when the frowns of his countenance
DRIVE the nations together, who can stand?
When Sin claps his broad wings over the battle,
And sails rejoicing in the flood of Death;
When souls are torn to everlasting fire,
And fiends of Hell rejoice upon the slain,
O who can stand? O who hath caused this?
O who can answer at the throne of God?
The Kings and Nobles of the Land have done it!
Hear it not, Heaven, thy Ministers have done it!
William Blake , Projecte de pròleg per a una peça dramàtica
sobre EL REI Eduardo IV ( d’Esbossos poètics, 1783 )
Oh, qui tingués veu de tro, i una llengua
capaç d’ofegar la gola de la guerra! Quan els sentits
es debiliten i l’ànima és conduïda a la bogeria …
Qui POT resistir ? Quan les ànimes dels oprimits
lluiten enmig d’aires turbulents, qui POT resistir ?
Quan el remolí de la fúria procedeix
del tron de Déu, quan la ira del seu rostre
llança les nacions unes contra les altres, qui pot resistir ?
Quan el destí bat les seves immenses ales sobre la batalla
i NAVEGA amb alegria sobre aquesta marea de mort;
Quan les ànimes són arrossegades al foc etern
i els dimonis de l’Infern es delecten amb la matança,
oh , Qui pot resitir ? Oh , qui el culpable ?
Oh, Qui pot respondre davant el Tron de Déu ?
Els Reis i els Nobles de la Terra ho han fet !
No ho escoltis , Cel , els teus sacerdots ho han fet !
