Demà inaugurem [a les 8 de la tarda] la segona part de RESET, que vam iniciar amb una mostra i dues taules rodones, al juliol a la Galeria Silvestre de Tarragona.
Una primera conclusió després de molts mesos reflexionant sobre això del Reset: sempre hi ha un punt previ de dolor personal, d’insatisfacció,de cosa que no s’ha pogut resoldre. També la disparitat de respostes que ens fan pensar en Tolstoi quan al començament d’Anna Karènina ens diu que “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera.” Deu artistes seleccionats per 6 comissaris al voltant de la idea de Reset, i com a conseqüència deu propostes diferents que proposen un diàleg amb l’espectador. Des de la crisi personal i el llast que arrosseguem quan decidim canviar de vida (Ester Ferrando) i descobrim el que ha deixat la marea darrere nostre (Alfred Porres, Lídia Porcar) a la incerta realitat econòmica i política que cada dia ens interpel·la (Àlvar Cavet). Una mirada oberta ens permet trobar la llum de la il·lusió en petits gests diaris en mig de la tragèdia (Alba Sotorra), en la utopia –que no sempre compta amb nosaltres– de la improvisació personal (David Curto) i el simulacre (Mariona Moncunill) o en la esperança que ens proporciona saber que tots amaguem en el nostre cor un secret, una cosa fosca, un dolor, un anhel, un somni (Patrícia Carles), que malda per sortir a la superfície cada dia (Josep Cerdà) per què ens reconciliem amb nosaltres mateixos (Rufino Mesa).
[De l’1 al 23 d’octubre de 2015, Sala Àmbits, Centre Cultural, Cambrils][Reset està comissariada per Magda Guillén, Màrius Domingo, Pau López, Elena Martí, Jaume Vidal i Eva Jolis]
