Fins el 30 d’abril a la galeria H2O (al carrer Verdi, 152 de Barcelona) es poden veure les darreres fotografies de Javier Parra, en una mostra molt ben pensada, que desenvolupa allò tan oblidat del “treball de tesi”, i que inicia de forma professional el que penso que serà una brillant trajectòria artística.
Per què entengueu això del “treball de tesi” us deixo aquest fragment del correu que m’ha enviat el Javier explicant-me la seva proposta:
“L’exposició, 28 fotografies en blanc i negre, constitueixen una reflexió en imatges sobre
com el silenci en públic, l’absència de comunicació, ha esdevingut l’única manera que
l’individu té d’experimentar la vida pública. Aquests personatges desconeguts, estranys,
protagonistes de relats sense història, testimonis muts del misteri d’allò quotidià, d’un
murmuri que no aconseguim interpretar, se’ns mostren desposseïts de qualsevol simbologia
o al·legoria. No són herois ni antiherois, no representen cap grup, simplement són. No
pertanyen enlloc, estan absorts en el seu propi present diari, en la seua espera callada,
inquietant, suportant la fatiga de l’existència en aquests àmbits de desassossec que
permeten albirar l’entramat social on es troba l’home contemporani. Constitueixen una
multitud solitària, fluida, canviant, d’individus units per l’evitació i l’anonimat,
sense nom i sense història, nous figurants socials desposseïts de la utopia. Individus
d’aparença convencional, dominats per un estat d’introspecció i somnambulisme, que l’únic
dret que ens concedeixen és el de romandre en silenci quan ens aventurem en el seu domini
inquietant i, no obstant això, magnètic.”
