Ja sabeu perquè m’agrada el dia de Sant Jordi, si fa bon temps val la pena passejar pel carrer, trobar amics, comprar un parell de llibres i un parell de roses, prendre una cervesa (o dues), veure castells… Per cert: com és que l’estàtua de Julio Antonio s’ha enfosquit tant?
Jo em vaig fer amb El fred íntim del silenci (Ed. Denes, 2007) la darrera col·lecció de poemes de Montserrat Abelló (Tarragona, 1918). La veritat és que d’aquesta autora només coneixia la traducció que en va fer de la poesia de la nordamericana d’Adrienne Rich. En El fred íntim del silenci trobareu concisió en les paraules i en els sentiments, i una gran economia en l’ús d’adjectius, cosa que sempre és d’agrair.
