Normalment quan vaig a veure l’exposició d’una gran patum espero obtenir una cosa semblant a un èxtasi o com a mínim caure d’esquena. Com això passa poques vegades, quan vaig entrar a veure les fotografies d’Henri Cartier-Bresson [a la Fundació “La Caixa” de tgn, fins l’11 de maig] pensava que anava a veure “una altra exposicions de fotografies” vistes una i mil vegades. Però resulta que la major part de les imatges que podem veure a la mostra són en general poc conegudes, o com a mínim no són les habitualment reproduïdes en els suplements dominicals dels diaris, que tenen tendència a banalitzar tot el que toquen. Això, més la disposició de les imatges en sales de reduïdes dimensions, ens permet fer una visita pausada i anar descobrint “les imperfeccions del món” que Cartier-Bresson va recollir en la seva obra.
