Darrera setmana per acostar-se al Museu de Valls on s’exposen els seleccionats i guanyadors de la darrera Biennal d’Art de Valls / premi Guasch-Coranty. La peça que més m’ha agradat? Erika, de Jonathan Millán (Barcelona, 1976), què voleu que us digui, entre suggerent i desconcertant: l’artista va gravar el nom de la seva núvia, que l’acabava de deixar, en una cinta i va embolicar l’altaveu que reproduïa la gravació en loop amb dibuixos que havia fet de la noia. A la sala escoltem Erika, Erika, Erika, Erika, Erika…
En fi, no et conec Erika, però jo també t’estimo. Suposo que això es deu a la capacitat de seducció de l’art, o potser a la meva personalitat fàcilment impressionable… Oh! Erika, on ets?
