Nogué va pintar aquest paisatge l’any 1934 a Mallorca, on va conèixer a Alexandre Calder. Tenia 54 anys i estava en plenitud de les seves facultats.
S’acostuma a dir –probablement amb raó– que la pintura de Josep Nogué és classisista, en el sentit d’ignorar les innovacions que van representar les vanguàrdies en el món de l’art. Dit això, és agosarat afirmar que el quadre que avui s’incorpora a la col·lecció Altacapa es pot inscriure en el corrent simbolista que, entre altres, van conrear poetes com ara Màrius Torres, qui publicava els seus poemes aproximadament quan Nogué pintava aquesta obra. Més agosarat encara fora trobar relacions entre Nogué i Buadelaire o si m’apureu, Carles Riba.
Quins són els protagonistes d’aquesta obra? Tres arbres. Un ametller florit en primer terme, darrera un hieràtic xiprer i al fons un tort pi pinyoner (Pinus pinea). La relació amb “Les tres edats de l’home“, el quadre de Hans Baldung Grien (c. 1480 – 1545) que es conserva en el Museu del Prado, i que sens dubte Nogué coneixia, semblen –des del meu punt de vista– clares. L’obra de Baldung em va impactar la primera vegada que la vaig veure, recordo que era molt vertical, amb imatges a escala pràcticament natural. Baldung pinta un fons desolat en Les tres edats, on només la llum de Crist porta un raig d’esperança. El fons que pinta Nogué en el seu Paisatge de Mallorca és també desolat i, com Baldung, la llum projectada sobre la roca ens reconforta. El petit ametller que apareix a l’esquerra, pràcticament fora del quadre, en la tela de Nogué podria ser l’infant adormit que Baldung pinta al terra. La vida renovada venç a la mort? O més aviat, la mort sempre amenaçant…
|Josep Nogué i Massó (Sta Coloma de Queralt 1880, Huelva 1973)|Paisatge de Mallorca|Oli sobre tela, 1934|130 x 95 cm|signat i datat|
