Nora Gómez es posa un barret molt elegant amb una discreta cinta de color salmó, el seu color favorit. Després agafa la maleta i la caixa del gat. El paraigües. Tanca el llum i surt de l’apartament, agafa l’ascensor i descendeix els trenta-dos pisos que la separen del carrer. Quan arriba a la planta baixa es dirigeix a la porteria. El porter la veu arribar, s’aixeca i li diu:
– Senyoreta Nora el seu cotxe està esperant en la porta.
Ella diu que moltes gràcies. Ell s’acosta i li agafa la maleta i la caixa del gat, comprovant alleujat que és una maleta gens feixuga. Arriben a la porta i surten fora, on un cotxe espera fa uns minuts. El porter situa la maleta en el portaequipatges i el tanca, quan ho fa una mica de pols verda embruta els seus guants blancs. Es mira els guants i se’ls espolsa empipat. Nora Gómez s’instal·la en el seient del darrere, al seu costat el porter col·loca la caixa del gat i finalment tanca la porta. Després d’aquest preparatius el cotxe arrenca mentre ella fa amb la mà un gest molt graciós de comiat. El porter aixeca també la mà, es toca amb la punta dels dits la vora dreta de la gorra de plat, amb gest marcial, i somriu.
