Avui durant el sopar he redescobert, de la mà de l’amic Antonio Alcasser, al poeta japonès Matsuo Basho (1644-1694).
“Viatjar pel Japó medieval era molt perillós i les expectatives de Basho eren pessimistes; creia que podria morir en mig del no-res o ser assassinat per bandits. A mesura que avançà el viatge, el seu estat d’ànim va anar millorant i es va trobar còmode fent el que feia; es va reunir amb molts amics i va passar a gaudir de l’evolució del paisatge i les estacions. Els seus poemes va passar a ser menys introspectius i reflectien les observacions del món que l’envoltava” [més info]
“Els vespres d’estiu
Sèiem davant de casa
A prendre la fresca.”
Versions de Matsuo Basho, de Jordi Coca (Barcelona, Empúries, 1992)
