Escrita en París en 1977 per Jean Clair i traduïda al castellà per José Luis Arantegui, La responsabilidad del artista (Ed. Visor, Madrid, 1998, hi ha una segona edició del 2000) planteja la responsabilitat política dels artistes, criticant que sovint es tanquin en si mateixos sense connectar amb la realitat. Un llibre interessant que es llegeix amb molta facilitat, amb elements que es poden compartir o no, però conviden a una reflexió profunda. Clair tanca el seu assaig advertint que el arte es forma y el (arte) contemporáneo ha olvidado del todo sus deberes pero también sus poderes. El fet d’haver-los oblidat no treu que, malgrat tot, continuïn sent responsables.
Una bona discussió, sense conclusions, això sí, per animar un sopar en bon companyia.
Sopar preparat en pla master-chef-prova-d’exteriors, un munt de plats per un munt de gent. Aprofitem que la nevera està plena. Molt divertit.
Canalons de Casa Pladevall amb tomàquet caramel·litzat amb alfàbrega.
mm
