Sota unes arcades s’estén el mercat de Kyoto, a la zona comercial de la ciutat. Hi ha un munt de coses que podríem qualificar d’exòtiques, com ara peixos i bolets secs, o verdures que no havíem vist mai. Hem comprat tomàquets (80 iens la peça), un peix semblant al bacallà (380 iens el tall), un pot d’oli d’oliva (100 ml, 105 iens), 1 litre de llet, iogurts, aigua, coca-cola, pa. Per què us feu una idea, 165 iens equivalen a 1 €, per fer un càlcul aproximat es pot dir que 1 ien és com 1 pesseta de les antigues. Com podeu veure el menjar resulta car.
Al costat del mercat hi ha el santuari de Nishiki Tenmangu, a l’entrada del qual et pots rentar i beure aigua. És un santuari consagrat a un déu de la literatura (Shinkyogoku), però de fet és un lloc on els estudiants deixen els seus desitjos, penjats en paperets al costat del temple, que normalment són aprovar els exàmens o tirar en davant diferents afers amorosos.
Les portes del santuari estan plenes d’stikers on els estudiants deixen les seves pregàries. Dins del temple hi ha un lloc on, amb diferents tampons, es poden fabricar els stikers.
Al sortir del mercat el cel s’havia enfosquit i començava a tronar. Hem tingut el temps just d’agafar un taxi abans que comencés a ploure a gots i barrals.
I per la tarda, com que no ha parat de ploure, hem desplegat els futons sobre el tatami i dormir que estem de vacances!
