Al Japó es poden trobar tota mena de begudes refrescants no alcohòliques en màquines dispensadores que hi ha per tot arreu: aigua, Coca-cola, Pepsi, sucs i barreges de sucs, i les marques Calpis i Pocari que són per aquí molt populars i tenen un gust com a Coca-cola. També hi ha begudes tipus Red Bull, llaunes de cafè (hi ha més de 20 marques diferents) i té, el preu oscil·la entre 100 i 200 centims d’€.
A les tabernes tipus nomiya i aka-chochin –que s’anuncien amb un fanal vermell de paper a l’entrada– el menú està escrit en pissarres o en tires de paper a la porta i els europeus són una distracció per clients i cambrers (que et posen a prova amb els coberts i et fan novatades), t’ofereixen un got d’aigua fresca quan entres i una tassa de té verd calent (o fred) quan has enllestit el dinar. La cervessa que pots beure s’assembla a la de casa nostra, la marca Kirin –que també és una cadena de tasques on la gent va amb les seves cites després de treballar– és més o menys com l’Estrella de Catalunya, mentre Asahi jo diria que és més suau, tipus San Miguel. Hi ha unes 10 a 15 marques diferents, als supers es poden comprar minillaunes (uns 90 centims cadascuna, 135 ml) i fer un tast dels diferents tipus.
El sake, calent o fred, és molt més suau del que podria semblar. A les tasques o restaurants sempre es pot demanar i et porten un got de ceràmica que es beu com si res. Als supers hi ha un munt de marques, jo he anat comprant uns pots de vidre precintats que s’agafen del refrigerador, valen entre 1/2 € i 1 €. El whisky Suntory, que diuen que és dels millors del món, vaja, està força bé.
I pels amants del manga i del anime, a les botigues especialitzades (hi ha un bon grapat!) es poden trobar llaunes de beguda de les sèries més populars. He provat la beguda oficial de Bola de Drac: suc de taronja.
