Ahir al vespre comiat dels alumnes de 6è de l’Escola l’Arrabassada (Tarragona). La petita es fa gran.
[…] Semblava que l’arribada a l’institut estava lluny, molt lluny, i ara, sense donar-nos en compte, resulta que està a tocar. Per als nens i nenes serà una cosa nova, però també per als pares i mares ja què pràcticament tots nosaltres ens estrenem en això de tenir un fill o una filla a l’institut. Aquestes paraules van adreçades especialment als nens i nenes que m’esteu escoltant. L’etapa que ara acabeu, l’educació primària, ocuparà sempre un espai molt important en els vostres cors, la infantesa és el lloc al que sempre tornem i els records que teniu us acompanyaran tota la vida. També comenceu una etapa, la secundària, on sereu més autònoms i començareu a exercir la responsabilitat que us han anat inculcant des de l’Escola l’Arrabassada i també des de casa. Haureu de prendre decisions i poc a poc continuareu el pas, que ja vau iniciar fa un temps, d’alumnes a estudiants. Sabeu quina és la diferència? Mireu, si algú ens explica la seva feina i ens diu que al matí s’aixeca i es posa en el seient del darrere d’un cotxe i el porten per la ciutat direu que és un passatger, en canvi si us diu que porta el volant del cotxe direu que es el conductor. A partir d’ara, cada vegada haureu de ser menys passatgers, és a dir, algú que arriba a classe i s’asseu a la cadira i no fa res més que escoltar, i hauríeu de ser més conductors, persones que entenen el que està passant, que s’involucren en el seu aprenentatge, que prenen decisions. Descobrireu que és més còmode i fàcil ser passatger, a vegades els conductors no saben molt bé cap a on tirar ni cap a on anar, i quan un carrer està tallat han d’agafar una ruta més llarga, el bon conductor és amable i respecta les normes, el bon conductor aprèn dels seus errors, millora poc a poc, i finalment arriba al lloc que on s’havia proposat arribar […]
