Finalment tot a punt.
“El reflex, la realitat com a metàfora
Una intervenció mínima, subtil, basada en construir un mirall d’aigua. Es tracta de fabricar una ficció, una perspectiva poc habitual que juga amb l’espai i el fa gegant, immens. El pati de l’edifici que tenim davant es reflexa als nostres peus i ens produeix la il·lusió de continuïtat, d’infinit. La realitat i la ficció es toquen en aquest punt, i l’observador té la sensació de flotar, de levitar. Un somni fet realitat. La bellesa de les columnes, llargues i esveltes, que creixen cap al cel s’enfonsen ara prolongant la perspectiva cap un lloc desconegut fins aquest moment. Però aviat comprovem que tot és mentida, un petit corrent d’aire mou la superfície de l’aigua i algunes ones, molt petites, pràcticament imperceptibles, trenquen la màgia del moment. De nou el que és permanent s’imposa, el misteri desapareix i comprovem que els somnis són breus, efímers. Llavors entrem a la cambra fosca i la realitat novament qüestiona el que tenim davant, el que està a sota ocupa un lloc a la part superior. On estem? El món cap girat.”
La cambra obscura, gran experiència la construcció i encara més, passejar per dins, i comprovar com funciona.
