L’escriptor italià Cesare Pavese (Santo Stefano Belbo, 9 setembre 1908 – Torí, 27 agost 1950) de qui demà farà 100 anys que va néixer, era un home solitari que reflexionava sobre la família, el sexe, l’amor, l’amistat, el suïcidi i la mort. Edicions 62 va treure l’any 92 Vindrà la mort i tindrà els teus ulls (publicat originalment el 1951, un any després del seu suïcidi), llibre avui dia impossible de trobar en català, i després tenim Treballar cansa (1943):
Treballar cansa
Travessar un carrer i escapar-se de casa
ho fa només un nen, però aquest home que roda
tot el dia els carrers, ja no és pas un nen,
ni s’escapa de casa.
Hi ha sempre a l’estiu
migdiades on places i tot són ben buides, esteses
sota el sol que comença a baixar, i aquest home que arriba
per camins de plantes inútils s’atura.
Val la pena estar sol, per a estar cada dia més sol?[més i procedència]
<
Com avui estava una mica melancòlic m’he comprat el llibre de Pavese La literatura norteamericana y otros ensayos, que ha tret aquests dies l’editorial Lumen (416 pàgines, 23 €). Ja tinc lectura per uns quants mesos. Per començar aquí teniu una definició d’art que he tret d’aquesta obra:
“L’art, en poques paraules, és artifici, i res en ell hi està donat d’una vegada per sempre, cada època torna a plantejar-se la qüestió de les arrels i recrea el seu art modern”
[traducció d’Altacapa, la imatge ve d’aquí]
