L’Institut València d’Art Modern (IVAM) és un dels referents de l’art en el nostre país. I la veritat és que no tenim tants. Visita obligada quan estic per València. El primer que faig és fer-me amb Panoràmica, un passeig per l’IVAM, de Carlos Maiques, una guia diferent que feia temps que volia tenir. He visitat tres exposicions, la primera L’eclosió de l’abstracció, un recorregut històric al llarg del s. XX a partir de la Col·lecció de l’IVAM, em quedo amb la frase —que m’he apuntat en la contraportada del llibre del Carlos— d’Adolph Gottlieb de 1956: “Sovint sent la pregunta: Què signifiquen aquestes imatges? Senzillament, aquesta no és la qüestió adequada. Les imatges visuals no comporten obligatòriament un pensament verbal o uns fets visuals. Una pregunta més encertada seria: transmeten aquestes imatges alguna veritat emocional? “.
Després he vist la sorprenent, aclaparadora i interessant En Rebel·lia. Narracions femenines al món àrab, molt refrescant. Finalment la mostra Ignasi Aballí, caso de estudio, m’ha costat més.
[a sota Raeda Saadeh, Qui em tornarà real?, 2003]
[a sota dues peces de Mona Hatoum]
