Llegeixo aquests dies L’aroma d’arç. Dietari dispers 1919-1981 (ed. Laertes, 1982), de Marià Manent, escrit entre Barcelona i l’Aleixar. El llibre impacta per la precisió del llenguatge, les imatge que utilitza i les descripció de plantes, arbres, muntanyes. Personalment vaig trobar més interessant el dietari que va escriure durant la guerra civil (El vel de maia ), amb l’impacte que li produïen els esdeveniments bèl·lics, polítics i socials que planaven per Europa, Espanya i Catalunya. El volum disposa d’un índex onomàstic que és una pura meravella: ens permet comprovar les lectures i referències de l’autor. Poesia simbolista anglesa i francesa, els escriptors noucentistes. Ni Kafka, ni William Faulkner, ni Borges, ni Cortazar.
