Aquest vespre, per començar la setmana —Uff, dilluns— m’he posat Misteriós assassinat a Manhattan, (Manhattan Murder Mystery, 1993, doblada al català) una petita obra mestra de Woody Allen. Recordareu l’argument: Woody Allen i Diane Keaton, que donen vida en la ficció al matrimoni compost per Larry i Carol Lipton, són una parella de mitja edat, acomodada, la relació de la qual es troba en un punt mort, entre altres coses per què el seu fill ha començat els seus estudis universitaris i ha marxat de casa. La pel·lícula comença quan Larry i Carol coneixen els seus veïns, una parella més gran. L’endemà, la dona mor brutalment d’una crisi cardíaca. Carol no aconsegueix creure en aquesta defunció sobtada i es posa a investigar sobre el seu veí.
L’escena final, una meravella,
Carol Lipton (pel carrer, parlant amb Larry): ¡No puc creure que estiguessis gelós d’ell!
Larry Lipton: Si li treus les sabates amb alces, el bru artificial, i el seu pèl implantat… què et queda?
Carol Lipton: …tu!
Larry Lipton: Oh, no m’ho esperava! M’ha agradat, m’ha agradat…
