Publicitada com “L’exposició [que] recull el testimoni plàstic de 27 artistes de diverses èpoques, l’obra dels quals ens servirà per revisar més de cent anys d’evolució artística: des del romanticisme fins als llenguatges contemporanis, passant pel realisme, el modernisme, el postmodernisme i el noucentisme”. Jo diria que es queda una mica curta… tot i ser conscient que qualsevol tria deixa fora més obres que les que podria incloure. Trobo a faltar alguna peça de Josep Nogué (a qui reivindiquem com a pintor de casa nostra), i autors poc coneguts o totalment oblidats com Enric Pinet o Josep Icart. Per no dir res de les irrellevants obres de Picasso o Miró: no s’ha trobat res millor? Això sí: excel·lents peces de Jaume Mercadé i Ferran Arasa, Josep Sancho. I molt d’agrair el tríptic de Daniel Argimon com a reflex de la contemporaneïtat, en aquest context jo també hagués inclòs alguna de les darreres marines de Carles Amill, però vaja, com dèiem totes les tries són arbitràries.
[Fins el 23/11/2008, de 10 a 14 i de 17 a 21 h. Sala d’exposicions de Caixa Tarragona C/ d’Higini Anglès, 5 Tarragona]
