Fa uns dies vaig trobar per casualitat —en la llibreria La Caverna de Tarragona— Función de uno, equis, ene (Ed. Javalambre, Saragossa, 1973) de Gabriel Celaya. El poemari explora, segons l’editor Javier Climent, les relacions quasi matemàtiques entre “uno” (l’individu), “ene” (els altres) i “equis” (la incògnita secreta, el misteri anomenat per molts déu). Bons records i una certa nostàlgia pel poeta que volia canviar el món amb la poesia com instrument.
Pero tu existes ahí. A mi lado. ¡Tan cerca!
Muerdes una manzana. Y la manzana existe.
Te enfadas. Te ríes. Estás existiendo.
Y abres tanto los ojos que matas en mí el miedo,
y me das la manzana mordida que muerdo.
¡Tan real es lo que vivo, tan falso lo que pienso
que —¡Basta!— te beso!
El llibre compta amb potents il·lustracions d’Enrique Todó.
