Érem estudiants. No teniem mòbils ni existia internet. Havia diaris (en paper), llibres (també en paper) i escoltàvem la ràdio. Per les tardes Dia a dia, rock a rock de Jordi Tardà en Catalunya Ràdio, i Dialogos tres de Ramon Trecet en RNE Ràdio 3. Jordi Tardà era un savi i col·leccionava qualsevol cosa que estigues relacionada amb el rock, fins i tot —somni de tot col·leccionista— va obrir breument un museu memorable que era el primer d’Europa en aquesta matèria i estava a l’alçada dels que tenen als Estats Units. Ara la col·lecció s’ha començat a subhastar. La noticia la donen els diaris (ho he vist per internet), algunes revistes especialitzades en música, la ràdio i fins i tot TV3. Els redactors i periodistes ho expliquen com si fos una cosa inevitable, una cosa més o menys esperada. Pot ser he buscat poc però no he sapigut trobar cap crítica. Ningú ha dit tampoc: que trist!
