El tren arrenca sense que cap altre viatger entri en el compartiment. El comboi surt de la ciutat i travessa fosques valls plenes d’arbres molt alts, falgueres, bolets i petits animalons semblants a esquirols. Al costat de la via corre un riu d’aigües turbulentes, espumoses, de superfície blanquinosa. Després s’escolta un tro. Arriba la pluja, pensa ella mentre mira alleugerida el paraigües que reposa al seu costat. S’aixeca un moment per tancar la finestra, però la finestra no ajusta bé.
S’obre la porta del seu compartiment i entra un senyor amb un barret blau. L’home la mira desconcertat. Vol dir alguna cosa, dubta, finalment diu:
– Bon dia, sóc Corona.
– Hola, diu ella estirant el braç, Nora Gómez, i aquest – diu assenyalant la caixa del gat– és Rimsky Korsakov.
[el proper diumenge un nou capítol]
