Francament, avui dia costa trobar personatges com aquests.
Pompeu Fabra (1868-1948) va posar les bases de la gramàtica catalana. Controvertit, apassionat de la llengua i la cultura, enginyer, gran viatger… Aquest any, el 150 del seu naixement, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el dedica a commemorar la seva figura, amb publicacions, estudis i exposicions, com aquesta mostra que vaig visitar fa uns dies a l’Institut d’Estudis Vallencs (Jaume Huguet, 1) i que de forma itinerant es podrà veure a moltes altres localitats.
I a la biblioteca popular, també a Valls, podem veure Cendrós, un empresari d’acció!, un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (1916-1986):
“L’industrial de l’aftershave Floïd, la loció d’origen vallenc, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya.
J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1961), va ser l’ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). L’exposició se centra en un seguit d’accions, algunes summament vistoses: Cendrós va ser responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond, i va passar a ser conegut per haver estat l’editor capaç de publicar en català els ‘Tròpics’ d’Henry Miller, o d’haver descobert Terenci Moix. L’empresari del Floïd va marcar una època a nivell iconogràfic amb els seus anuncis publicitaris o les sonades campanyes de Sant Jordi, però, sobretot, per haver estat responsable directe de campanyes no menys espectaculars, encara que desconegudes, com la recuperació de la figura del poeta Josep Carner o per haver estat el patrocinador del debut d’en Raimon a París, el 1966″ [full de sala][fins al 18 de novembre de 2018]
