Work in progress, les casualitats, els camins que es bifurquen
1
Crec que una bona traducció de work in progress és “treball en curs”. “Trabajo en elaboración” en castellà. En el món de l’art és un concepte associat a les obres que es van construint al llarg del temps, sovint independentment de qui sigui el seu creador. En aquest sentit m’agrada la definició que proposa el Merriam-Webster Dictionary: “a project that is not yet finished”, que incorpora la idea de projecte, com un concepte més ampli i més global que el tradicional d’obra única i autor únic.
2
Podríem dir que tot té un perquè. Jaume Palau, com a autor del projecte, ha tingut sempre inquietuds artístiques i culturals: va codirigir la Galeria Tau, i els seus llibres sempre estan curosament editats, donant molta importància al disseny de les portades. El recull de contes Cuarto Menguante (Silva Editorial, Tarragona, 2013) està il·lustrat amb obres de l’artista –per reduir-ho a una única faceta— Antonio Luque, que també va dissenyar la coberta de Historias en negro (Bartleby Editores, Madrid, 2001), mentre el recent Pájaros de niebla (Silva Editorial, Tarragona, 2017) té una portada de Josep Maria Rosselló.
3
El principi del principi podria estar en la literatura. L’any 1996 Palau publica en el llibre col·lectiu Quince Líneas. Relatos hiperbreves (Tusquets, Barcelona) “Influencia de la literatura”, un dels seus primers textos:
Leyó en su juventud: «Vive cada momento como si fuera el último». A partir de aquel instante su existencia toda se transformó en una larga, penosa, agonía. ¿Quién puede negar la extraña influencia de la literatura sobre la vida, o, al menos, sobre algunas vidas?
4
En el final, la ironia, l’humor. Transcrivim ara “Un hombre de principios” (també en Quince Líneas. Relatos hiperbreves, Tusquets, Barcelona, 1996), on l’autor juga amb la polisèmia de “principi” per parlar-nos del final:
En una ciudad, un cementerio. En un cementerio, una tumba. En la tumba, una lápida y, en ella, la siguiente inscripción: «Aquí yace un hombre de principios». Más abajo, entre paréntesis añadía: «(Jamás concluyó nada)».
5
Aquest llibre s’ha construït com una xarxa, com una tela d’aranya. Com un laberint, com un repte, com una aposta, com un somni. Ens hauríem de remuntar a l’any 1984, quan la idea de fer un llibre d’artista —que feia molt que rondava pel cap del Jaume— va començar a prendre forma. Aquell any contacta amb el pintor Jordi Sarrà (Vila-seca, 1935 – Reus, 1990) i li encarrega un seguit d’obres per il·lustrar el que havia de ser un llibre amb escrits breus del propi Jaume. L’encàrrec es va traduir en 20 dibuixos amb imatges eròtiques realitzats a tinta xinesa amb traç sinuós. El projecte va quedar guardat en un calaix.
6
Afinitats electives. Per tal d’il·lustrar els 69 aforismes que donen títol a aquest llibre, l’autor —el Jaume—, va demanar a deu artistes vinculats a Tarragona una obra. La proposta consistia en establir un diàleg entre les creacions dels artistes i els aforismes que componen el llibre. Trobem Jordi Abelló, Antonio Alcasser, Pep Escoda, Juan Carlos Lozano, Antonio Luque, Màrius Masip, Francesc Roig, Josep Maria Rosselló, Fidel Solé i James White. De la traducció dels textos al català ha estat responsable el filòleg Josep Lluís Martín.
7
Patchwork. Fragmentació. Lectures bidireccionals. La cultura dels segle XXI és suma i destrucció. Una de les qüestions de la crítica d’art actual: «Per abordar els temes de la societat postindustrial, es poden utilitzar mitjans i tècniques —com ara la pintura, el dibuix o la fotografia— preindustrials?» Potser la solució passa per construir un mosaic d’obres encaixades les unes al costat de les altres, algunes després d’una acurada tria, mentre d’altres s’han afegit de forma casual, sense motiu aparent. L’atzar i l’ordre que emergeix del caos ens permet lectures complementàries, juxtaposades, antagòniques i fa emergir coses que encara no som capaços d’entendre.
8
Numerologia. 69 aforismes. 155 exemplars numerats. 10 artistes. 10 artistes homes (a l’espera d’una segona edició amb 10 artistes dones). 1+1 prologuistes. Un projecte iniciat l’any 1984, i enllestit (primera part) l’any 2018. ISBN 987-84-09-05483-I DL T-1280-2018.
9
Apareix l’expressió work in progress: passen coses estranyes, casualitats, connexions inesperades. En un racó del dormitori tinc un prestatge amb llibres de poesia, assaig, filosofia. Volums que de tant en tant consulto. També hi ha una balda amb obres i llibres d’amics. Aquests dies consultava tots els que ha escrit el Jaume Palau, els vaig posar a l’escriptori on tinc l’ordinador. Entre els llibres del Jaume es va colar un d’Agustín Gutiérrez “Elagus”. Rellegeixo el text de la contraportada (atribuït al porta Juan Carlos Elijas), «Este autor tiró del oxímoron, del collage, del fragment, de lo leído/oído/visto (ver su poètica literaria y vital en el escrito “Bibliofonobiogrfía”). Todo puede relacionarse, hasta en aparente contradicción. El sueño teje el mundo, y el mundo es sueño. Su obra fue un autentico work in progress» diu l’amic Elijas.
i 10
Deu de deu. Big data i el sistema ocult de control mundial (potser no tan ocult) que vigila les nostres vides seguint el rastre que deixem a les xarxes socials, en les cerques que realitzem amb Google i les consultes que fem en la Wikipèdia. El nou ordre que emergeix del soroll multimèdia, de l’spam, dels WhatsApps indiscriminats, dels memes. Els bots i els ordinadors que de forma autònoma envien correus massius, pengen imatges apedaçades d’aquí i d’allà, i ens omplen la safata d’entrada del correu. A l’alçada de les emissions globals de CO2. Arribem al final i tot s’accelera. L’any 2013 —fa una eternitat— el diccionari Oxford va decidir que la paraula de l’any era Selfie. Qui se’n recorda ara?
(text que trobareu en Casa de Citas de Jaume Palau, un plaer col·laborar amb ell)
