JULIO ANTONIO – STENDHAL | 1919-2019 Exposició en el marc del centenari de la mort de Julio Antonio. És la proposta del Museu d’Art Modern de Tarragona, que sota el comissariat de Blai Rosés, convida a 12 artistes vinculats a l’escultura a elaborar una proposta basada en Julio Antonio i la síndrome de Stendhal. El resultat és molt engrescador i les peces produïdes són excel·lents. La iniciativa del MAMT mereix un aplaudiment. La majoria d’artistes són companys de generació (nascuts als seixanta) o molt propers, amb els que comparteixo imaginari visual i context social i cultural. Amb molts també una bona amistat. Com que les inauguracions són sempre una bogeria i encara no tinc el catàleg només puc fer una crònica basada en les primeres impressions. La peça que m’emportaria a casa és la de l’Àngel Pomerol (imatge de dalt).
També són impressionants les obres d’Ester Ferrando, delicada, contundent i elegant (imatge de dalt) i la subtilesa de la peça de Roger Caparó (aquí sota).
L’exposició mostra peces de: Roger Caparó Ferrant (Riudoms, 1975); Miquel García Membrado (Barcelona, 1975); Àngel Pomerol Sánchez (Tarragona, 1961); Ester Fabregat (Tarragona, 1977); Federico Sancho Gómez (Madrid, 1979); Javier Muro (Pamplona, 1968); Ester Ferrando (Reus, 1972); Salvador Juanpere (Reus, 1953); Albert Macaya (Barcelona, 1961); Eduard Valderrey (Barcelona, 1963); Manel Margalef (Amposta, 1963); Josep Cerdà (Tarragona, 1954).
