En plena tardor no hi ha res com donar-se un tomb per la muntanya per veure què vol dir exactament això de la caiguda de fulles dels arbres i tota la pesca. Descriure com els pollancres passen del verd al groc i després al vermell és un exercici interessant. Però vaja, la imatge em sembla que s’explica tota sola. Per no parlar d’una tempesta, amb llamps i trons, mentre llegeixes un llibre al davant del foc.
Hi ha tot un munt de tasques a fer, com ara recollir les pomes del vell pomer, o anar a fer bolets.
O posar-s’hi un bonic vestit de fada i anar a menjar. En fi, això és tot el que ha donat de si el cap de setmana a San Pedro (Terol). I abans de perdre novament el fil: donar les gràcies a Chus i a José Manuel i moltes felicitats!
[Doncs això es titula: “lomos de merluza granizados con ali-oli de melocotón con guarnición del mar y sus crujientes”]
