Andrea Lería | Boira

Andrea Lería treballa amb l’arxiu familiar, amb petits objectes d’us quotidià, llibretes amb dibuixos i llistes, carnets de bal, targetes postals, bitllets d’avió, fulls solts amb anotacions. Material divers que en aquest cas va pertànyer a la seva àvia Montserrat Borés amb qui es va retrobar després de 27 anys. Un se sent pròxim a aquets àvia, que fàcilment podria ser la nostra pròpia àvia, o una tieta soltera una mica maniàtica, o la germana de l’avi. Ens sorprèn la seva proximitat. Quan marxava del MAMT, després d’haver intercanviat unes paraules —i els comptes de facebook— amb l’Andrea, vaig tenir una sensació molt estranya. No sé, jo també tinc infinitat de llibretes amb dibuixos i llistes, carnets de bal, targetes postals, bitllets d’avió, fulls solts amb anotacions. Potser l’Andrea no parlava d’un parent llunyà o d’una tieta, potser finalment parlava de mi mateix, de tots nosaltres. Del que som i del que deixem, del nostre rastre.

En Souvenirs pieux Marguerite Yourcenar ens explica la història de la seva família al llarg del segle XIX i començament del XX. Famílies nobles que marxen dels llocs on havien viscut durant generacions, patriarques que moren i els hereus buiden cases i mansions, objectes que passen de pares a fills fins perdre el seu significat. [“No hay nada que mejor demuestre la poca importancia de esa individualidad humana, en la que ponemos tanto interés, como la rapidez con que los pocos objetos que son soporte y, a veces, su símbolo, se quedan anticuados, deteriorados o perdidos”][en la traducció clàssica d’Emma Calatayud per l’edició d’Alfaguara]

[Museu d’Art Modern de Tarragona | C/ Sta Anna, 8| Tarragona][Andrea Lería | Boira][del 9 de maig al 30 de juny de 2019][comissària: Luz Muñoz]

Comparteix:
Altacapa