Cada obra d’art té al darrera una petita –o gran– història que es comença a escriure just quan el pintor dóna la darrera pinzellada. Aquesta aquarel·la (30 x 24 cm) de Josep Nogué no crec que passi a la història de l’art, però podria tenir una pàgina al Diccionari No Escrit dels Quadres de Casa Meva. En primer lloc perquè va ser una troballa casual de dissabte en un antiquari, a preu de saldo com qui diu. Després perquè sempre m’ha recordat el carrer de les coques de tgn, un carrer per on passava cada matí quan de petit anava al cole. I després hem de dir que, tot i tractar-se d’una obra menor, té un punt d’interès que radica en el contrast que es produeix entre la part inferior, el passadís fosc i ombrívol que connecta amb el carrer de Sta Tecla –suposant doncs que es tracta del carrer de les coques–, i el raig de sol que il·lumina la façana superior.
