Hem anat a veure aquesta tarda a l’amic Pep Escoda, que exposa a la planta baixa del seu estudi (l’Espai Pep Escoda) els darrers treballs de Toni Navarro, titulats “Imatges d’un fotògraf sense càmera“. El títol, per dir-ho clarament, és un decàleg de les intencions de l’artista. A partir d’un encàrrec del festival Scan i KRTU, consistent en obtenir imatges dels coneguts teòrics de la fotografia Christian Caujolle, Radu Stern i Joan Fontcuberta per tal d’ il·lustrar la publicació que recollirà la conferència pronunciada al Teatre Metropol en què els tres teòrics reflexionaven sobre el paper de la imatge en la societat actual, Toni Navarro els hi va proposar que es deixin fotocopiar el rostre directament sobre la màquina per després jugar amb diferents fragments obtinguts estripant les fotocòpies realitzades. Naturalment Christian Caujolle, Radu Stern i Joan Fontcuberta van accedir-hi i el resultat que es podrà veure el proper any, s’avança ara a la l’Espai Pep Escoda. Davant aquestes imatges de Navarro podem dir una cosa: sempre s’agraeix que el fotògraf doni un punt de vista personal al seu treball, que arrisqui, que vagi al límit. Que no es conformi amb ser un pixa pins de diumenge.
Un plaer xerrar una bona estona amb el Pep Escoda qui, sense saber res de Fanny Mae, Freddie Mac o Lehman Brothers –totes aquestes empreses financeres amb nom d’hamburgueseria (o de salsa ketchup) que pel que es veu s’han gastat els quartos tan alegrement– té una visió molt clara del món de l’art, i la veritat és que segons ell venen dies difícils. Especialment per a la gent que treballa amb propostes arriscades, per tots aquests artistes que són “autònoms” –un bon grapat si ho són full time— i que depenen d’ells mateixos per pagar cada més el lloguer…
