Un repertori clàssic amb tocs contemporanis (Bernstein, Andrew Lloyd Webber) per tancar el curs a l’Escola Municipal de Música de Tarragona, com a moltes escoles de música de tot el país. Crec que estudiar música ens fa millors. Per què exigeix constància i per què és una cosa difícil. Suposo que en un món en què preval la immediatesa, les coses que es fan en un moment, i sobretot les coses fàcils, pot semblar una cosa estranya estudiar música. Hem de fer una aposta per les coses lentes, les que es fan a poc a poc i arriben molt lluny. Com deia la meva àvia: el que s’escalfa lentament acaba cremant fins els fonaments. Fem una paella en 10 minuts i jurem amor etern a algú que acabem de conèixer (als tres dies ja estem cansats o s’han cansat de nosaltres). No et refiïs d’algú que t’oferix córrer la marató de “15 kilòmetres”, o llegir l’Ulisses de Joyce en dues hores. Hi coses que s’han de coure a foc lent, remenant a poc a poc.
Si voleu aprofundir en aquesta idea no deixeu de llegir Por qué la literatura experimental amenaza con destruir la edición, a Jonathan Franzen y la vida tal y como la conocemos de Ben Marcus (Con unos pinitos de pedantería. Rubén Martín Giráldez) de l’editorial Jekyll & Jill (Saragossa, 2018), un deliciós assaig —bé, realment són tres— de títol impossible de recordar que qüestiona la literatura culta o experimental vs. literatura popular, és a dir la literatura d’esforç vs. la literatura fàcil. Amb sentit d’humor i sense oferir respostes, però com passa amb els textos intel·ligents, ens permet treure conclusions pròpies, ser més crítics, i qüestionar quina mena de lectors som.
