En comptes de quedar-nos a casa escoltant música carrinclona tipus James Taylor ens hem tirat al carrer, seguint el consell que em va donar ahir el Pep Escoda, i ens hem acostat a l’expo que l’Amadeu Anguera.
Si us agrada l’art clàssic i el reggaeton més val que no trèieu el nas per l’Antiga Audiència aquests dies. El que trobareu allí no s’assembla a res que abans hagueu vist. Concretant: una projecció de vídeo, una instal·lació, un mural, dibuixos, retalls, restes de les accions de l’home stamping, cartells que recullen breus pensaments, teles realitzades amb gotelé… en fi, un bon grapat de creacions d’un dels artistes més interessants i ocults de Tarragona. Alguns dibuixos i teles de petit format es troben entre el bo i millor d’Amadeu Anguera, sintetitzen el seu llenguatge, concreten un lèxic ric i exuberant, deparen innumerables sorpreses, ens fan pensar, ens fan estar de bon humor i, segons com, actuen com un potent licor estomacal. Es pot demanar més? Sí, que l’artista continuï per aquest camí.
[Antiga Audiència, plaça del Pallol de tgn, fins a fianls de novembre]
