El treball del mexicà Nando juárez (Lelo, aquí en insta) podríem dir que està més aprop del muralisme que del graffiti. Els seus dibuixos són al·legòrics, força bonics, fins i tot molt bonics, però crec que els hi falta punch. Està clar que el graffiti —i el muralisme— i en general l’art urbà del segle 21, ja no té aquell punt de moviment contracultural que havia tingut en el passat. Com diria Homer Simpson “les coses han canviat un munt”, tant que ahir, quan vaig estar al carrer mediona, on hi ha les obres de Lelo, les iaies es feien selfies i simpàtics posats amb les seves pintures.
[la iniciativa ha estat una col·laboració entre l’associació polígon cultural i el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona]
