Després de 14 hores de viatge, arribada a Tiverton de nit, amb pluja i fred. Boira. Em recordo d’Arthur Conan Doyle. I naturalment d’Italo Calvino. Després resulta que tot és molt més senzill del que la boira insinuava. Fins i tot puc parlar anglès sense massa dificultats.
Una vetllada força interessant. El postre, com podeu imaginar, una meravella: White Chocolate Devil’s Cake.
.
“L’organització és poderosa. Mana la policia, els ferrocarrils. Faig lliscar la maleta pels passatges que travessen les vies, fins a l’andana número sis. Recorro l’andana. L’estació de mercaderies és allà al final, amb el pas a nivell que dóna a la boira i a la foscor. El comissari és a la porta del bar de l’estació, vigilant-me. El ràpid arriba a tota velocitat. Alenteix, s’atura, m’esborra de la vista del comissari, se’n va.” (Si una nit d’hivern un viatger, Italo Calvino, Edicions 62. Barcelona, 1989. Per cert, l’amic Pau de la llibreria La Capona em diu que és un llibre difícil de trobar en català, per no dir que és quasi impossible…)
