Després de visitar l’exposició d’Àngel Pomerol Mai és massa, —que inaugura la nova etapa del Centre d’Art de Tarragona— i de fer una atenta lectura del seu catàleg, he recuperat una cita de Jeff Wall en la coneguda obra de Hal Foster Malos nuevos tiempos. Arte, crítica, emergencia (Akal, 2017): “¿Quina relació hi ha entre l’impuls arxivista i el mal d’arxiu [en referència al terme exposat per Jacques Derrida]? Potser, com en la Biblioteca d’Alexandria, tot arxiu es fonamenta en el desastre (o la seva amenaça) com a assegurança contra una ruïna que no es pot prevenir. Per Derrida, el mal d’arxiu es quelcom més profund, lligat a la repetició compulsiva i a l’instint de mort”. L’impuls arxivista d’Àngel Pomerol, amb un component d’artista etnògraf, ressegueix la realitat buscant relacions que li permeten reelaborar els productes que els mitjans de comunicació produeixen i les seves influències en la nostra vida personal. La repetició, com a estratègia publicitària i de propaganda, potser com a forma de sobreviure a l’oblit.
Un treball metòdic que comença l’any 2010. La frase d’autor desconegut “mai és massa” escrita per murs i parets, repetida en contextos diferents, imatges trobades aquí i allà d’un missatge que possiblement té uns únics destinataris: tu i jo, nosaltres.
[Àngel Pomerol] [mai és massa][amb textos de Marina Vives][Centre d’Art de Tarragona | Casa Canals | C/ d’En Granada, 11][del 23 de juliol al 30 de setembre de 2020]
