Segurament les pitjors fake news són les que fabrica el nostre propi inconscient a partir de múltiples capes de prejudicis, idees preconcebudes, maquillatge històric, pel·lícules de Hollywood, under-reporting televisiu, mites i llegendes, por a l’altre… Tot plegat, quan parlem del Mediterrani i l’orient pròxim, es converteix en una densa xarxa que Ro Caminal (Barcelona, 1966) ens fa veure amb els seus projectes —instal·lacions, projeccions, fotografies o material d’arxiu— en què “l’altre” se’ns mostra com algú pròxim que pateix i és feliç com ho som nosaltres, lluny d’estereotips i pors absurdes.
Ro Caminal fa apologia de lo minúscul, de l’arquitectura domèstica, del cara a cara, de la proximitat, i de retruc reconeixem casa nostra per descobrir un món polinuclear, desordenat, tumultuós, caòtic, que batega dia a dia, que canvia i es modifica, que es reconstrueix constantment, un món real, lluny del model europeu edulcorat, ordenat i tou en el que —pel que es veu— ens sentim tan bé.
[Museu d’Art Modern de Tarragona][Del 9 de juliol al 27 de setembre de 2020]
