Antoni Gonzalo Lindin (1920-1999) va ser un dels pintors millors dotats de la seva generació, ara se celebra el centenari del seu naixement i pràcticament una vintena de la seva mort. Des dels anys 70 va centrar el seu treball en el paisatge, especialment el que envolta el Montsant, amb un esclat de colors que impregnaven d’abstracció un univers de vinyes, taques de bosc, roques, muntanyes, núvols, rierols i rieres, el cel, la nit estrellada, camins que fan llargues ziga-zagues entre turons, un cavall, un gos, cabanes de pedra seca, murs, tanques de fusta, un penya-segat, la carretera, un marge amb esbarzers, arbres de tipologia diferent, arbres a l’estiu i a l’hivern, a la tardor, flors primaverals i arbres amb fulles verdes al mes de maig, pins, roures, pollancres estrets i espigats, alzines, lledoners, plataners, un ocell —un avió?— dibuixa un rastre estrany al cel, argelagues, romaní, farigola, matolls i ovelles que se’ls mengen, ¿un altre gos?, un figura geomètrica que sembla un tractor vermell però potser és una camioneta de repartiment de begudes, o potser un autobús, línies ocres verticals com rars campanars solitaris, cercles en expansió com si el pintor veies el so de les campanes acaronant el paisatge, llargs solcs irregulars, el terra vermell, marronós, quasi negre com ala de corb, blanc com neu matinal, pigat i sembrat. Tot això —i molt més— hi és i a la vegada no hi és. Està i no està. S’intueix.
Recuperació per al gran públic d’un artista recordat al Camp de Tarragona, on va crear escola, amb mostres com aquesta que li donen visibilitat.
[Museu de Valls | Passeig dels Caputxins 18 – 43800 Valls][del 9 d’octubre al 29 de novembre de 2020]
